
Òrgan: Ple
Sessió: Ordinària
Dia: 27/10/2011.
Hora: 18:00 hores

Sessió: Ordinària
Dia: 27/10/2011.
Hora: 18:00 hores

Sessió: Extraordinària
Dia: 26/10/2011.
Hora: 18:00 hores
Fa 100 dies que governa en Sella una nova corporació municipal, que en realitat és una corporació continuista de l’anterior equip de govern. 100 són els dies anomenats “de gràcia” que es concedeixen als politics que acaben d’arribar al govern per a que comencen a donar resultats, es a dir, a complir amb el seu programa electoral, el seu contracte amb la ciutadania.
En dit programa electoral es parla de projectes ambiciosos que, òbviament, no es fan en 100 dies, encara que es venen prometent des de fa 15 anys. No anem a reclamar ací que es facen en 100 dies. Volem ser realistes i comprensius.
Però si que hi han altres promeses electorals que es poden escometre en qüestió de dies i, en ocasions, en qüestió d’hores. Coses senzilles amb una fórmula senzilla: interès i compromís.
Els contenidors de brossa de la Plaça Major de Sella, just enfront de l’església, han sigut protagonistes de l’estiu amb el seu incomparable aroma a “basura”.
Sabem que soterrar-los és costós (encara que Orxeta o Murla ja els tenen). Sabem que la gent té dret a un servei de recollida de brossa. Però també sabem que les solucions, encara que siguen d’urgència, costen només una ordre a la empresa de neteja. Només costen un poc d’interès.
Així doncs, costaria molt canviar els contenidors de lloc? reduir el seu número? netejar-los periòdicament? canviar els vells contenidors per altres nous i nets?.
Pot ser siga el no viure en Sella, el no passar tots els dies per davant dels quatre contenidors de la merda. La resta que si que hi vivim, estem condemnats a rebre el recordatori olfactiu i visual de que eixos contenidors són la imatge de la desídia i la bruteja d’un poble que no es mereix un monument tant mal olent i banal. Un veritable monument a la desídia.
Grup de treball del Psoe de Sella
Preguntes (sense resposta) per a la Mancomunitat...
Fa uns anys existia un mapa amb els carrers del poble i els punts on es trobaven els contenidors que l’empresa devia recollir tots el dies. Però aquest servei a anat incumplint-se progressivament (per exemple al carrer Sant Xotxim ). Ha significat això la reducció del cost que té la manocomunitat de la Bonaigua per al poble?
Es podria proposar un nou pla d’inversions de la Mancomunitat i la empresa concesionaria en el que, per exemple, s’arreplegue la instal·lació de contenedors soterrats sense cost per al poble? Es pot revisar que compleixen amb el contracte: neteja i manteniment de contenidors, que no aparega “Ajuntament del Campello”, que la brutícia que cau quan arrepleguen la brossa siga netejada pels propis operaris de l’empresa concesionaria, etc. etc.
Sessió: Ordinària
Dia: 25/08/2011.
Hora: 19:00 hores

El passat dimecres 6 de juliol vam celebrar a la Casa del Poble una xerrada-col·loqui sobre turisme rural a Sella. El ponent va ser l’empresari del sector Stephen Green i varen comptar amb l’assistència d’alguns representants d’aquesta important activitat econòmica del poble, especialment pel que respecta a l’oferta d’allotjament.
Després de l’exposició d’una detallada anàlisi DAFO sobre les debilitats i les oportunitats del turisme en Sella, es va establir un interessant debat sobre les necessitats i els reptes de futur que afronta el poble. El turisme rural s’ha convertit en un element d’atracció de població, ja que la majoria del negoci està en mans d’aquells que nosaltres anomenem “sellardos del món” que han instal·lat la seua residència a Sella, alguns des de fa més de 10 anys. També és un sector que es troba imbricat en la vida del poble, doncs dinamitza l’economia (tendes, restaurants i bars, etc) i es nodreix també de la intensa activitat cultural del poble.
Per això el turisme rural, com a part del nostre desenvolupament local, es mereix la màxima atenció per part de l’ajuntament. Des del grup de treball socialista animem a empresaris i als ciutadans sensibles amb aquesta activitat a a que treballen en establir un debat públic al voltant de les necessitats del sector i que es reunisquen amb l’administració local per a fer-lis arribar les seues inquietuds.
En aquest, com en altre molts temes, és l’equip de govern qui té la última paraula. Esperem que no es desaprofite l'important potencial humà, natural i cultural que tenim en Sella.
Imatge: la web oficial de l'ajuntament de Sella, un portal bàsic de consulta dels turistes, presenta aquest aspecte des de fa mesos...


La veu popular, el desig i la voluntat col·lectiva (suma individual dels veins de Sella) expressada lliurement el dia 22 de maig afirma al meu entendre el següent:
A hores d'ara l'opció política més recolzada es la que defensa el partit popular, responsable per tant de gestionar la rex-pública, allò que afecta a la comunitat.
El meu respecte a eixa veu popular i als guanyadors, sort i encert en los decisions que caldrà prendre davant les reptes de futur.
Dit açò, vull, tot seguit agraïr i felicitar a la minoria, a cadascun dels 187 veins que compartixen el nostre pensament, les nostres propostes, aquella manera de fer política consistent en: una democracia real, transparent i participativa.
Lluís Soler.
Foto: cortesía de αlfanhuí

Grup de treball del PSPV de Sella
Foto: cortesía de αlfanhuí



Hui coneixem que Camps, que d’ací poc estarà davant del banc dels acusats, incrementarà la seua majoria absoluta. Ni la corrupció evident dels casos Gürtel i Brugal, ni el despilfarrament de diners públics en grans events, ni la crisi econòmica (
Les causes que expliquen aquest fet són complexes, i no es poden obviar autocrítiques des de l’oposició. Però, sobretot, darrere d’aquesta bogeria està el que podríem anomenar “l’estil Partido Popular”, un estil de fer les coses que està funcionant molt bé i que ha aconseguit, literalment, segrestar la democràcia.
Aquest estil es pot reconèixer a nivell nacional, autonòmic i local. Algunes de les seues característiques serien les següents:
1- 1.- Crear una xarxa clientelar. Es a dir, crear llaços de dependència tipus “si a mi em va bé, a tu t’anirà bé”, vinculats sobretot a la faena i als negocis. Ja ho va dir Carlos Fabra en 2007 en una conversació gravada: “el que gana las elecciones coloca a un sinfín de gente, y toda esa gente, es un voto cautivo... supone mucho poder, en un ayuntamiento, en una diputación, en todas partes...”. Estes xarxes de favors garantitzen la fidelitat i mobilitzen un gran contingent de persones per a la cita electoral. Però no ho oblidem: gràcies al repartiment d’estes prebendes (i dels vots derivats), uns pocs arriben a alts càrrecs (alcaldies amb grans sous, Diputació, Generalitat), o fan grans negocis on el benefici es privat i els costos públics (una urbanització, per exemple).
2- 2.- El control mediàtic. No cal insistir en el mal que ha fet Canal 9 i altres mitjans de comunicació privats econòmicament vinculats al poder. Obviar els temes conflictius, destacar uns aspectes i silenciar altres en una informació o repetir constantment una idea fins a convertir-la en una veritat aparent. Tot això es pot resumir en una paraula: manipulació. Això és el que fa la televisió publica valenciana, però també moltes persones que –en pobles menuts com Sella- són escoltades atentament en negocis particulars o en llocs de reunió.
3- 3.- “Calumnia, que algo queda”. La última característica és molt més eficient del que puga parèixer. Consisteix en intoxicar repetint una idea que està manipulada o que, directament, és una mentira. Si tu contes que el Psoe ha dit que van a tirar als agranadors de l’ajuntament, allà que la noticia corre com la pólvora. La bola va fent-se més gran i dels agranadors hem passat a tots els empleats de l’ajuntament. I així fins l’infinit. És una característica vinculada a les xarxes clientelars (que es veuen amenaçades) i al control mediatic (que s’encarrega de difondre les mentires).
L’estil PP és, com vegeu, relativament senzill. Només cal estar en el poder i no tindre escrúpols per a posar-lo en pràctica. I lamentablement està estenent-se perquè és eficaç. Però és un estil corrupte i, per què no dir-ho, profundament mafiós. Un caciquisme del segle XXI que té la democràcia segrestada.
Grup de treball del PSPV de Sella
Foto: cortesía de αlfanhuí

A estes altures justificar la necessitat d’un trinquet per al nostre poble pot resultar redundant si mirem la progressió i l’èxit de l’escola de pilota del nostre club. I això sense contar els èxits individuals de jugadors com Pablo, Pau, Kiko, Adolfo...
Per tot açò en aquest escrit no vull convèncer a qui ha tingut en la seua mà fer-ho, als aficionats del nostre esport o als veïns en general. Si no recordar que el nostre ajuntament va tindre l’oportunitat de construir-ne un fa quasi deu anys i la desídia dels que portaven “endavant” el poble va deixar perdre un trinquet. Lloc que a estes altures estaríem disfrutant, molts jugant i veient jugar, i la majoria disfrutant de partides del bell joc de Pilota Valenciana.
L’historia comença fa uns 9 anys, allà per l’any 2001, i com el nom de la famosa pel·lícula de Stanley Kubrick, va fer tota una odissea. En aquell temps l’ajuntament, fent-se ressò de les peticions del Club de Pilota, decideix sol·licitar una subvenció per a instal·lacions esportives. El món de la pilota en Sella veu el cel obert i col·labora amb tot el que té. Adolfo Pérez (Adolfo el trocet) facilita al nostre ajuntament l’original del projecte del trinquet de Murla. I llavors el nostre ajuntament comet el primer error gros, ja que sense tindre la subvenció concedida, ni els terrenys per al trinquet decideix presentar una còpia de projecte de Murla en el Il·lustre Col·legi d’Arquitectes. Aquesta tramitació innecessària li va costar a les arques del poble al voltant de 3.000€.
En aquest tipus d’ajudes el primer i més important es disposar dels terrenys per a construir el que toque, trinquet escola, centre de la 3a edat, etc. I açó ni es tenia en aquell moment ni es tenen ara per negligència de l’ajuntament.
Però anem per parts, quan es va sol·licitar la subvenció l’ajuntament li demanaren a José Jaime que contactara amb José Fermín Vidal per tal que els acompanyara a les reunions amb Enrique Sarasol (Sarasol I) Director General d’Esports aleshores. José Fermín accedeix gustós i acompanya a José Jaime i a Vicent a una primera reunió amb Enrique Sarasol. En aquesta primera reunió, Vicent ja porta el projecte de trinquet i Enrique Sarasol els diu que el primer que cal són els terrenys. La cosa pot ser factible però cal tenir els terrenys. Per la forma de parlar i actuar el nostre alcalde donava a entendre que els terrenys no eren problema. Lamentablement açò no fou així i el nostre poble es va quedar sense trinquet per aquest motiu.
Continuant on estavem, de la reunió es va tornar amb la idea que la cosa anava per bon camí i que era qüestió de temps. L’ajuntament va tramitar la subvenció i tornaren a València per una altra reunió amb Enrique Sarasol. Al igual que la primera vegada els recorda que cal tenir terrenys públics on construir el trinquet, i no tindre’ls en el futur sino ara. Els informà que Sella era un dels pocs pobles que havien demanat un trinquet, ja que la majoria estaven demanant cobertures per a piscines municipals.
Una ocasió única que es va deixar perdre. Vicent assegurava que els terrenys co eren problema “Això ja està”. Lamentablement per al nostre poble, una volta més Vicent va faltar a la veritat, tal i com podem comprovar, ja que l’únic trinquet que té Sella és el Carrer Trinquet.
A criteri meu, l’error més gran i pel qual no disposem de trinquet en el nostre poble va ser i és l’encabotament de l’ajuntament de fer-lo es el “barranquet”. Uns terrenys que ni eren ni són municipals i així, deixar perdre una oportunitat rere l’altra la possibilitat de construir un trinquet. Altra possibilitat va ser amb la barbaritat de Saleres. En aquesta ocasió s’haguera pogut construir junt al frontó i la resta d’instal·lacions esportives i els vestuaris. Aquesta via la va presentar el Club de Pilota de Sella abans de que s’adjudicara la parcel·la dotacional que es cedeix a l’ajuntament. Però açò es una altra història que com aquesta conclou “igual que Pere Fava, igual que estic, estava”
Però en l’actualitat no van millor les coses, es va oferir la possibilitat de protegir la Plaça Major com a carrer de la pilota i no han volgut, el piso del frontó es obrint-se per culpa de les obres de Saleres i no fan res. Si la cultura i l’esport no pareixen ser prioritaris, què és prioritari?
Tan sols demanem l’oportunitat per a intentar fer les coses millor que fins ara.
Grup de treball del PSPV de Sella
Foto: cortesía de αlfanhuí


Aquesta és la llista que el PSPV-PSOE de Sella, presenta a les pròximes eleccions municipals del 22 de maig.
Esta es la lista que el PSPV-PSOE de Sella, presenta a las próximas elecciones municipales del 22 de mayo.
1. Lluís V. Soler Rico (Candidat a l'Alcaldia)
Foto: cortesía de αlfanhuí

Sessió: Extraordinària
Dia: 26/04/2011.
Hora: 13:30 hores

