jueves, 26 de mayo de 2011

El nostre candidat













La veu popular, el desig i la voluntat col·lectiva (suma individual dels veins de Sella) expressada lliurement el dia 22 de maig afirma al meu entendre el següent:

A hores d'ara l'opció política més recolzada es la que defensa el partit popular, responsable per tant de gestionar la rex-pública, allò que afecta a la comunitat.

El meu respecte a eixa veu popular i als guanyadors, sort i encert en los decisions que caldrà prendre davant les reptes de futur.

Dit açò, vull, tot seguit agraïr i felicitar a la minoria, a cadascun dels 187 veins que compartixen el nostre pensament, les nostres propostes, aquella manera de fer política consistent en: una democracia real, transparent i participativa.


Lluís Soler.



Foto: cortesía de αlfanhuí

jueves, 19 de mayo de 2011

PARLEM DE DEMOCRÀCIA



Democràcia és la doctrina que defén la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.

Per comprendre l'historieta que vos vull relatar cal que no oblideu el significat del paràgraf anterior.

La nostra manera de fer política passa per donar a coneixer les propostes que conformen el programa electoral de forma directa utilitzant la veu i els espais públics. Per tal de explicar el treball fet al llarg dels quatre anys preparem dos mitings: El primer sobre Territori i progrés i el segon de caràcter general.

Amb temps i forma tramitarem danvant l'ajuntament dues peticions, una en un lloc tancat a la junta electoral i l'altra (per tancar la campanya) un lloc públic com és la plaça major. Fins ahi tot igual que fa quatre anys.

El divendres passat rebem autorització pel miting Territori i progrés al local polivalent (antic ajuntament), així com l'us de la megafonia. Ens comuniquen que l'altra petició, que no depen de la junta electoral, es potestat de l'equip de govern, ens donaran resposta el dilluns proper. Fins ahi tot correcte. La junta autoritza el miting en lloc tancat i l'equip de govern de la nostra localitat ens donarà autorització el dilluns. Amb eixa confiança editem unes invitacions per publicitar la nostra campanya.

El dilluns a banda de veure com enderroquen la caseta del cantonet de Reig, rebem un comunicat denegant, es a dir no autoritzant el lloc públic solicitat, es a dir la plaça major, per fer el miting final. Cal dir que fa quatre anys si autoritzaren el lloc que ara ens neguen.

Per contra ens autoritzen el miting en el saló polivalent (antic ajuntament) al temps que també ens deneguen la megafonia, argumentant que una altra formació l'havia solicitat abans que nosaltres. Es ara el moment on cal recordar el que us deia abans, allò de la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.

El proper dia 22 tenim l'oportunitat de cambiar les coses de utilitzar la política per reforçar la democràcia i no per debilitar-la. Tots a Sella coneixem l'us de la plaça: pilota, paelles, fira, mercat etc. Pregunte: Quin problema tenen en no voler que en un lloc obert i públic es parle del programa electoral?.

El nostre grup es dísciplinat i acatarà la resolució, farem el miting a la sala polifuncional (ajuntament vell) però no podem deixar de pensar que hem perdut una oportunitat de comunicar amb més gent, doncs les escales són un veritable inconvenient, sobre tot pels majors... però no passa res: doncs la nostra veu i el nostre pensament el podreu escoltar, aixó si, 35 escalons per damunt de la plaça major.

Grup de treball del PSPV de Sella


Foto: cortesía de αlfanhuí


EL CANTONET DE REIG o COM HO VEIEU



Reig o Reix no és un cognom freqüent a Sella. Tal vegada siga el Cantonet de Reig l'únic racó que conserve aquesta denominació. Fem un poc d'història, per allò d'ensucrar un tant aquesta campanya tan aspra i amarga. El cronista de la ciutat d'Alacant, Viravens, relata amb relació al pronunciament lliberal encapçalat per Bazan, any 1823 el següent: "Entre els afusellats pel brigadier Irriberri figura un tal Reix de Sella de 23 anys".

El cantonet de Reig fou enderrocat el propassat dilluns, amb la finalitat de comunicar i connectar el Pai de Saleres amb el poble de Sella, la qual cosa sembla positiva, doncs millora també, l'accés al Trinquet i altres carrers del poble. Cal saber que aquesta inversió corre a càrrec de fons públics i no per compte dels propietaris del Pai com indica el sentit comú. Eixes coses passen, però els ciutadans o no volem saber-ho o mirem a un altre lloc... però els milers d´euros que s'invertiran en enderrocar aquesta casa no tindran utilitat en altre lloc.

Tot està bé si tots ho volem. Amb aquests diners haguérem pogut completar l'edifici de l'escorxador -antic matador- i el senyor urbanitzador acomplir amb la seua obligació, per exemple. Així ho veiem nosaltres. Ells, l'equip de govern ho veu diferent... i vosaltres: com ho veieu?
El proper dia 22 de maig podem apostar i creure que enderrocar una casa és sinònim d'iniciar les obres de la urbanització. Ho van fer fa quatre anys, a la casa de Saleres, i ho tornen a fer ara. Amb aquest ritme, el Pai serà una realitat de futur. Així pensem nosaltres, ells ja ho sabem... però hi vosaltres: com ho veieu?

Fa pocs dies llegia el llibre "reacciona" amb pròleg de Stéphane Hessel, on un altre veterà, José Luis Sampedro -93 anys- es feia la següent pregunta: "¿Por qué el público ha seguido votando a políticos tan descuidados en la defensa del pueblo? Ell mateix ens dona la resposta: "La primera que se me ocurre es que los actuantes en la crisis (desde el gobierno hasta el que pide el crédito y el desempleado), todos somos piezas de algo mucho mas complejo que es nuestra sociedad, nuestro sistema de vida, nuestra cultura europea."
Eixa pregunta caldria que ens ferem tots aquells que no compartim com es fan les coses al nostre poble.

Confie, si guanyem les eleccions, col·locar una placa recordant aquest lloc "Cantonet de Reig", on l'Aurora dona descans, en la matinada del primer diumenge d'octubre, als instruments en aquest lloc arrecerat del llevant i la tramuntana, al temps que un "xatet" de café licor anima l'esperit i despista una estona la son. Amics i veïns de Sella que no us despisten l'enteniment, accions com aquestes, que demostren una fugida cap-en-davant, doncs la situació econòmica i social no hi està per encetar "pais" urbanístics. No us deixeu enganyar per cants de sirenes com aquells altres que enderrocaren la casa de Saleres. Que no tinguen que transcórrer quatre anys més, doncs no sabrem que voldran enderrocar en aquell moment.

LLuís Soler

lunes, 16 de mayo de 2011


El candidat a l'alcaldia de Sella del PSPV-PSOE, Luis Soler
I el seu grup de treball,

VOS CONVIDA


als mítings que se celebraran a Sella, els pròxims dies:



Dimecres, 18 de maig a les 20.00 hores. Míting Sobre Territori i Progrés.
Sala Polifuncional - Ajuntament Vell

Divendres, 20 de maig a les 20.00 hores. Míting tancament de campanya.
Plaça Major






L’ESTIL PARTIDO POPULAR






Hui coneixem que Camps, que d’ací poc estarà davant del banc dels acusats, incrementarà la seua majoria absoluta. Ni la corrupció evident dels casos Gürtel i Brugal, ni el despilfarrament de diners públics en grans events, ni la crisi econòmica (la Generalitat té transferides les competències en matèria d’empleament, educació o sanitat) han minvat mínimament els seus votants, incapaços de fer una reflexió critica i de, al menys, votar més que siga en blanc. La societat valenciana pareix reconèixer i premiar la corrupció i la mala gestió dels nostres diners.

Les causes que expliquen aquest fet són complexes, i no es poden obviar autocrítiques des de l’oposició. Però, sobretot, darrere d’aquesta bogeria està el que podríem anomenar “l’estil Partido Popular”, un estil de fer les coses que està funcionant molt bé i que ha aconseguit, literalment, segrestar la democràcia.

Aquest estil es pot reconèixer a nivell nacional, autonòmic i local. Algunes de les seues característiques serien les següents:

1- 1.- Crear una xarxa clientelar. Es a dir, crear llaços de dependència tipus “si a mi em va bé, a tu t’anirà bé”, vinculats sobretot a la faena i als negocis. Ja ho va dir Carlos Fabra en 2007 en una conversació gravada: “el que gana las elecciones coloca a un sinfín de gente, y toda esa gente, es un voto cautivo... supone mucho poder, en un ayuntamiento, en una diputación, en todas partes...”. Estes xarxes de favors garantitzen la fidelitat i mobilitzen un gran contingent de persones per a la cita electoral. Però no ho oblidem: gràcies al repartiment d’estes prebendes (i dels vots derivats), uns pocs arriben a alts càrrecs (alcaldies amb grans sous, Diputació, Generalitat), o fan grans negocis on el benefici es privat i els costos públics (una urbanització, per exemple).

2- 2.- El control mediàtic. No cal insistir en el mal que ha fet Canal 9 i altres mitjans de comunicació privats econòmicament vinculats al poder. Obviar els temes conflictius, destacar uns aspectes i silenciar altres en una informació o repetir constantment una idea fins a convertir-la en una veritat aparent. Tot això es pot resumir en una paraula: manipulació. Això és el que fa la televisió publica valenciana, però també moltes persones que –en pobles menuts com Sella- són escoltades atentament en negocis particulars o en llocs de reunió.

3- 3.- “Calumnia, que algo queda”. La última característica és molt més eficient del que puga parèixer. Consisteix en intoxicar repetint una idea que està manipulada o que, directament, és una mentira. Si tu contes que el Psoe ha dit que van a tirar als agranadors de l’ajuntament, allà que la noticia corre com la pólvora. La bola va fent-se més gran i dels agranadors hem passat a tots els empleats de l’ajuntament. I així fins l’infinit. És una característica vinculada a les xarxes clientelars (que es veuen amenaçades) i al control mediatic (que s’encarrega de difondre les mentires).

L’estil PP és, com vegeu, relativament senzill. Només cal estar en el poder i no tindre escrúpols per a posar-lo en pràctica. I lamentablement està estenent-se perquè és eficaç. Però és un estil corrupte i, per què no dir-ho, profundament mafiós. Un caciquisme del segle XXI que té la democràcia segrestada.



Grup de treball del PSPV de Sella


Foto: cortesía de αlfanhuí



lunes, 9 de mayo de 2011

Voles i revoltes d’un trinquet


A estes altures justificar la necessitat d’un trinquet per al nostre poble pot resultar redundant si mirem la progressió i l’èxit de l’escola de pilota del nostre club. I això sense contar els èxits individuals de jugadors com Pablo, Pau, Kiko, Adolfo...

Per tot açò en aquest escrit no vull convèncer a qui ha tingut en la seua mà fer-ho, als aficionats del nostre esport o als veïns en general. Si no recordar que el nostre ajuntament va tindre l’oportunitat de construir-ne un fa quasi deu anys i la desídia dels que portaven “endavant” el poble va deixar perdre un trinquet. Lloc que a estes altures estaríem disfrutant, molts jugant i veient jugar, i la majoria disfrutant de partides del bell joc de Pilota Valenciana.

L’historia comença fa uns 9 anys, allà per l’any 2001, i com el nom de la famosa pel·lícula de Stanley Kubrick, va fer tota una odissea. En aquell temps l’ajuntament, fent-se ressò de les peticions del Club de Pilota, decideix sol·licitar una subvenció per a instal·lacions esportives. El món de la pilota en Sella veu el cel obert i col·labora amb tot el que té. Adolfo Pérez (Adolfo el trocet) facilita al nostre ajuntament l’original del projecte del trinquet de Murla. I llavors el nostre ajuntament comet el primer error gros, ja que sense tindre la subvenció concedida, ni els terrenys per al trinquet decideix presentar una còpia de projecte de Murla en el Il·lustre Col·legi d’Arquitectes. Aquesta tramitació innecessària li va costar a les arques del poble al voltant de 3.000€.

En aquest tipus d’ajudes el primer i més important es disposar dels terrenys per a construir el que toque, trinquet escola, centre de la 3a edat, etc. I açó ni es tenia en aquell moment ni es tenen ara per negligència de l’ajuntament.

Però anem per parts, quan es va sol·licitar la subvenció l’ajuntament li demanaren a José Jaime que contactara amb José Fermín Vidal per tal que els acompanyara a les reunions amb Enrique Sarasol (Sarasol I) Director General d’Esports aleshores. José Fermín accedeix gustós i acompanya a José Jaime i a Vicent a una primera reunió amb Enrique Sarasol. En aquesta primera reunió, Vicent ja porta el projecte de trinquet i Enrique Sarasol els diu que el primer que cal són els terrenys. La cosa pot ser factible però cal tenir els terrenys. Per la forma de parlar i actuar el nostre alcalde donava a entendre que els terrenys no eren problema. Lamentablement açò no fou així i el nostre poble es va quedar sense trinquet per aquest motiu.

Continuant on estavem, de la reunió es va tornar amb la idea que la cosa anava per bon camí i que era qüestió de temps. L’ajuntament va tramitar la subvenció i tornaren a València per una altra reunió amb Enrique Sarasol. Al igual que la primera vegada els recorda que cal tenir terrenys públics on construir el trinquet, i no tindre’ls en el futur sino ara. Els informà que Sella era un dels pocs pobles que havien demanat un trinquet, ja que la majoria estaven demanant cobertures per a piscines municipals.

Una ocasió única que es va deixar perdre. Vicent assegurava que els terrenys co eren problema “Això ja està”. Lamentablement per al nostre poble, una volta més Vicent va faltar a la veritat, tal i com podem comprovar, ja que l’únic trinquet que té Sella és el Carrer Trinquet.

A criteri meu, l’error més gran i pel qual no disposem de trinquet en el nostre poble va ser i és l’encabotament de l’ajuntament de fer-lo es el “barranquet”. Uns terrenys que ni eren ni són municipals i així, deixar perdre una oportunitat rere l’altra la possibilitat de construir un trinquet. Altra possibilitat va ser amb la barbaritat de Saleres. En aquesta ocasió s’haguera pogut construir junt al frontó i la resta d’instal·lacions esportives i els vestuaris. Aquesta via la va presentar el Club de Pilota de Sella abans de que s’adjudicara la parcel·la dotacional que es cedeix a l’ajuntament. Però açò es una altra història que com aquesta conclou “igual que Pere Fava, igual que estic, estava”

Però en l’actualitat no van millor les coses, es va oferir la possibilitat de protegir la Plaça Major com a carrer de la pilota i no han volgut, el piso del frontó es obrint-se per culpa de les obres de Saleres i no fan res. Si la cultura i l’esport no pareixen ser prioritaris, què és prioritari?

Tan sols demanem l’oportunitat per a intentar fer les coses millor que fins ara.



Grup de treball del PSPV de Sella


Foto: cortesía de αlfanhuí

sábado, 7 de mayo de 2011

La necesidad de ser libres



Hace varios días que asisto a conferencias charlas, presentaciones de candidato/as, por nuestra zona. He podido comprobar con agrado la paridad en el partido socialista, ese aumento de la mujer como candidata o formando parte de las listas: Mayores, maduras y jóvenes explicando sus proyectos sus trabajos sus pensamientos, en definitiva compartiendo sus ideas con todos nosotros.

La frase más oída, mas escuchada es la de Indignaros, y yo quiero aprovechar esta palabra para ponerla es vuestra boca indignaros también:


Ante estos años machacados en educación
Ante estos años machacados por una televisión (Canal 9) a otra altura, por no dejarnos ver y escuchar otra que no haya sido la que ellos han querido (TV3)
Por trabajos mal remunerados,
Por cerrar nuestras mentes y no dejarnos crecer
Por el acomodo, por mantenernos engañados, por no dejarnos mantener una actitud critica, por que todo lo que decimos nosotros/as esta fuera de contexto, etc.

Indignaros compañeros y compañeras, somos las velas del barco que ha ido derivando a bandazos por el mar, subid las velas, salid de vuestro letargo y decid aquello que pensáis y haced aquello que creías por el bien de esta sociedad.


Eva Ortiz, secretaría de la dona de l’agupació socialista de Sella


Fa varis dies que assistisc a conferències xarrades, presentacions de candidat/es, per la nostra comarca. He pogut comprovar amb goig la paritat en el partit socialista, eixe augment de la dona com a candidata o formant part de les llistes: Majors, madures i jóvens explicant els seus projectes els seus treballs els seus pensaments, en definitiva compartint les seues idees amb tots nosaltres.

La frase més sentida, mes escoltada és la d'Indignar-vos, i jo vull aprofitar esta paraula per a posar-la és la vostra boca indignar-vos també:

Davant d'estos anys picats en educació

Davant d'estos anys picats per una televisió (Canal 9) a una altra altura, per no deixar-nos veure i escoltar una altra que no haja sigut la que ells han volgut (TV3)

Per treballs mal remunerats,

Per tancar les nostres ments i no deixar-nos créixer

Per l'acomodament, per mantindre'ns enganyats, per no deixar-nos mantindre una actitud critica, per que tot el que diem nosaltres esta fora de context, etc.

Indignar-vos companys i companyes, som les veles del barco que ha anat derivant a girades pel mar, pugeu les veles, eixiu del vostre letargia i digueu allò que penseu i feu allò que creies pel bé d'esta societat.



Eva Ortiz, secretaría de la dona de l’agupació socialista de Sella


Foto: cortesía de αlfanhuí

martes, 3 de mayo de 2011

Llista del PSPV-PSOE.












Aquesta és la llista que el PSPV-PSOE de Sella, presenta a les pròximes eleccions municipals del 22 de maig.

Esta es la lista que el PSPV-PSOE de Sella, presenta a las próximas elecciones municipales del 22 de mayo.

1. Lluís V. Soler Rico (Candidat a l'Alcaldia)

2. Sergio García Climent (Independent)

3. Gloria Alemany Agulló

4. Vicente Climent Monerris

5. Jesús Vidal Climent (Independent)

6. Pilar Antón Sanchiz (Independent)

7. José Antonio Blanes García

8. Ramón Alemany García

9. Pablo Giménez Font (Independent)




Foto: cortesía de αlfanhuí