L’ESTIL PARTIDO POPULAR

Hui coneixem que Camps, que d’ací poc estarà davant del banc dels acusats, incrementarà la seua majoria absoluta. Ni la corrupció evident dels casos Gürtel i Brugal, ni el despilfarrament de diners públics en grans events, ni la crisi econòmica (la Generalitat té transferides les competències en matèria d’empleament, educació o sanitat) han minvat mínimament els seus votants, incapaços de fer una reflexió critica i de, al menys, votar més que siga en blanc. La societat valenciana pareix reconèixer i premiar la corrupció i la mala gestió dels nostres diners.

Les causes que expliquen aquest fet són complexes, i no es poden obviar autocrítiques des de l’oposició. Però, sobretot, darrere d’aquesta bogeria està el que podríem anomenar “l’estil Partido Popular”, un estil de fer les coses que està funcionant molt bé i que ha aconseguit, literalment, segrestar la democràcia.

Aquest estil es pot reconèixer a nivell nacional, autonòmic i local. Algunes de les seues característiques serien les següents:

1- 1.- Crear una xarxa clientelar. Es a dir, crear llaços de dependència tipus “si a mi em va bé, a tu t’anirà bé”, vinculats sobretot a la faena i als negocis. Ja ho va dir Carlos Fabra en 2007 en una conversació gravada: “el que gana las elecciones coloca a un sinfín de gente, y toda esa gente, es un voto cautivo... supone mucho poder, en un ayuntamiento, en una diputación, en todas partes...”. Estes xarxes de favors garantitzen la fidelitat i mobilitzen un gran contingent de persones per a la cita electoral. Però no ho oblidem: gràcies al repartiment d’estes prebendes (i dels vots derivats), uns pocs arriben a alts càrrecs (alcaldies amb grans sous, Diputació, Generalitat), o fan grans negocis on el benefici es privat i els costos públics (una urbanització, per exemple).

2- 2.- El control mediàtic. No cal insistir en el mal que ha fet Canal 9 i altres mitjans de comunicació privats econòmicament vinculats al poder. Obviar els temes conflictius, destacar uns aspectes i silenciar altres en una informació o repetir constantment una idea fins a convertir-la en una veritat aparent. Tot això es pot resumir en una paraula: manipulació. Això és el que fa la televisió publica valenciana, però també moltes persones que –en pobles menuts com Sella- són escoltades atentament en negocis particulars o en llocs de reunió.

3- 3.- “Calumnia, que algo queda”. La última característica és molt més eficient del que puga parèixer. Consisteix en intoxicar repetint una idea que està manipulada o que, directament, és una mentira. Si tu contes que el Psoe ha dit que van a tirar als agranadors de l’ajuntament, allà que la noticia corre com la pólvora. La bola va fent-se més gran i dels agranadors hem passat a tots els empleats de l’ajuntament. I així fins l’infinit. És una característica vinculada a les xarxes clientelars (que es veuen amenaçades) i al control mediatic (que s’encarrega de difondre les mentires).

L’estil PP és, com vegeu, relativament senzill. Només cal estar en el poder i no tindre escrúpols per a posar-lo en pràctica. I lamentablement està estenent-se perquè és eficaç. Però és un estil corrupte i, per què no dir-ho, profundament mafiós. Un caciquisme del segle XXI que té la democràcia segrestada.

Grup de treball del PSPV de Sella

Foto: cortesía de αlfanhuí