REALITATS PARAL•LELES

Aquesta setmana ens hem assabentat d’un gran avanç per al poble. Després d’anys de reivindicació per part de malalts i familiars, per fi es farà el control de Sintrom al consultori metge del poble (fins ara es feia en la Vila). Açò significa que un dia com el dimarts 8 de juny, els malalts atesos (amb una mitja d’edat de vora 78 anys) es van estalviar 240 km en desplaçaments i cap familiar va haver de perdre hores de treball per tindre que acompanyar a estes persones.

Aquest avanç en la qualitat de vida dels nostres majors i familiars, que també és la conquesta d’un dret que només tenien els malalts de ciutats i pobles grans, ha sigut fruit de l’espenta personal de malalts, familiars i l’infermer de Sella José Luis Piera Gomar.

Però amés d’una bona noticia, per a nosaltres és un exemple més de com funcionen les coses en Sella. Massa coses es fan per la voluntat d’unes quantes persones que, amb el seu temps i en ocasions amb els seus diners, trauen avant projectes que afavoreixen a tota la comunitat.

Mentre tant, la institució que ens deuria d’aglutinar a tots, com és l’Ajuntament, pareix que funcione en un altra realitat paralel·la. A tall d’exemples recents:

- Grans quantitats de diners s’han desaprofitat en obres innecessàries... (aire acondicionat, asfaltat de la Sabatera...),

- Les associacions culturals reben subvencions miserables o directament no reben un euro.. però es que amés la nostra alcaldessa i els concejals del govern no acudeixen a cap acte cultural com poden ser els concerts de Banda, Cor i Rondalla.. es pot mostrar major despreci cap a la cultura d’un poble que no acudint als pocs actes que s’organitzen?

- L’agenda local 21 va ser una autèntica burla cap a la gent que va dedicar el seu temps i esforç en acudir a les reunions i taules de treball.. que ha quedat de tot això? Una bonica foto per a la campanya electoral.

- Fan falta reaccions ciutadanes com la de la Font de Sant Xoxim, per a que l’alcaldessa dóne la cara... tan bolcada com està en la seua carrera política personal i personalista. Els mitjans de comunicació públics com el Facebook de l’Ajuntament demostren un egocentrisme indignant per tots aquells que saben que Sella és alguna cosa més que Natalia Hernández i el Partit Popular.

- I per últim l’aberració de Les Saleres, la gran vergonya i la trista herència per als nostres fills: un projecte personal d’un alcalde amb sou de 300.000 pessetes mensuals que, lluny d’aportar diners, treball i pobladors a Sella, ens està costant diners a tots i ens ha destrossat part del nostre paisatge.

Eixes són alguna de les coses que estan passant a Sella i que són fruit dels nostres governants...

Els problemes veritablement importants, la sanitat, l’escola (la gran oblidada), la cultura, el treball... pertanyen a una realitat en la que no existeix Ajuntament.

Fotografía cortesía d'Alfanhui

Pas a la regió

Joan F. Mira | El Temps | 30/03/2010

No sé quants dels lectors d’aquest setmanari, inclosos sobretot els lectors valencians, coneixen o recorden la lletra inefable del nostre Himne Regional, aprovada per les Corts Valencianes en temps de majoria absoluta socialista. És clar que els versos de Maximilià Thous venien d’aquells anys del regionalisme espanyolíssim i optimista de primers del segle XX, i així l’himne de l’Exposició Regional esdevingué himne de la regió, amb música potent i antiga de la Marxa de la Ciutat i amb afegits de pasdoble i de sarsuela. El tema bàsic dels versos, a més d’ofrenar noves glòries a Espanya i d’evocar fruites daurades, guitarres mores, paradisos de les Riberes, paladins de l’art, victòries gegantines i altres tòpics tan risibles com els de molts altres himnes, es concentra en aquelles explosions d’eufòria final que proclamen “Pas a la regió que avança en marxa triomfal”. No expliquen en quina direcció va aquesta marxa, ni en què han de consistir els triomfs. Que no seran militars, òbviament, com sol ser propi dels himnes patriòtics, siga La Marsellesa, l’Inno di Mameli o fins i tot Els Segadors; ni seran polítiques, si atenem a la submissió provinciana dels partits valencians fa cent anys i ara mateix. La regió, segurament, demanava pas per a exportar més taronges, i supose que per a poca cosa més. Sobre la base permanent d’aquella visió tan antiga del verger florit, la millor terra del món, paradís en la terra, enveja de terres veïnes i de forasters visitants, satisfacció beata dels autòctons, i etcètera. Coses tan repetides, tan conegudes, tan aplaudides o tan criticades, tan passades per la literatura glossadora o crítica, que no valdria la pena recordar-les…si no fóra que mantenen intacta, o potser creixent, la capacitat de seducció i de fonament per a tota mena de demagògies. Sembla molt bèstia, però és així, encara i encara. Ja fa més de dos segles, Cavanilles al·ludia a aquesta imatge amb les reserves que imposa la realitat. Com ara quan comença la seuaGeografia amb aquelles observacions contundents: “La grande idea que se tiene de lo fértil, ameno y poblado del reyno de Valencia, parece exâgerada y aun falsa si se entra por Aragón. A cada paso se ven pruebas evidentes que la destruyen...”. Tant se val, les proves evidents no compten per a res, ni abans ni ara. Compta la grande idea que se tiene.

Ara mateix, caminant acceleradament cap a la cua del Regne d’Espanya en PIB per càpita, en infraestructures interiors, en sanitat, en educació, en productivitat, en inversions de l’Estat i en un grapat de coses més –excepte en deute públic intern, on som els primers–, la realitat no compta per a res. Ni endins ni enfora. Notables periodistes de Barcelona i de Madrid creuen sòlidament en la grande idea, en això que en diuen “dinamisme” de la societat i l’economia valencianes, i en algunes fantasies semblants. L’atur, posem per cas, al País Valencià és quatre punts superior a la mitjana espanyola, i el sector industrial va perdre el 2009 un 21% de llocs de treball. No passa res, però: som els millors, pas a la regió que avança. A Castelló, fa poques setmanes, el senyor Francisco Camps, especialista exemplar en la matèria, assegurava solemnement que “los malos tiempos han pasado y comienza una etapa de optimismo, bonanza y apuesta por el futuro”. Qüestió resolta. L’any passat el senyor Rajoy animava a imitar el model valencià de progrés, benestar i felicitat. Llàstima que, entre Zapatero i els catalans, no deixen pas a la regió per avançar en marxa encara més triomfal. Camps, a Alacant, afirmava fa poc que aquesta província és “paradigma de empleo, de crecimiento, de prosperidad y de bienestar”. Alacant té un 24% d’atur, però això no impedeix que siga paradigma de empleo. I sobretot, res no impedeix que la gran massa dels habitants d’aquest país crega fermament que som, en efecte, els millors, els més envejats, els de la Fórmula 1, de la Copa de l’Amèrica i de tot això i allò, gràcies al partit que ens governa i que votem en massa i continuarem votant fins el dia del Judici, que no se sap quan arribarà. De manera que el PP valencià té 130.000 afiliats, dels quals, per cert, 90.000 només a la província d’Alacant, paradigma etcètera. On creixen a un ritme de 5.000 anuals. Quin altre partit de l’Europa Occidental pot vantar-se d’un suport directe i actiu tan impressionant? Pas a la regió, doncs, que la marxa triomfal està assegurada.

CUESTIÓN DE PRIORIDADES

Este fin de semana hemos podido ver las dos caras de la moneda. Durante toda la semana, el Rally fue anunciado con bombo y platillo en los medios de comunicación (incluido el facebook del Ajuntament), con la alcaldesa de Sella como protagonista en la prensa junto a otros políticos del PP como el alcalde de La Nucía y el de La Vila. El rally prometía ser un gran revulsivo para la economía del pueblo y así lo defendió la alcaldesa (en ocasiones rozando la mala educación y el respeto hacia algún concejal del Psoe) en el pleno del viernes, cuando la oposición le recriminó que era una lástima que no mostrara tanto interés hacia actividades como la música o la pilota. Actividades que todavía cohesionan a la juventud de Sella, que aportan una educación musical y deportiva entre semana y que permiten a todo el pueblo disfrutar de verdaderos espectáculos, como son las partidas de pilota y los conciertos de gran nivel.

El rally pasó, literalmente, “con mucho ruido y pocas nueces”, puesto que, aparte de atraer a les Saleres a un gran número de curiosos que acudieron a ver los coches, los bares y las tiendas apenas notaron la supuesta llegada de cientos de personas. Es más, casi nos atreveríamos a afirmar que había menos gente por el pueblo que un fin de semana normal.

El domingo vimos la otra cara de la moneda: el Coro, la Banda, la Rondalla y el Grup de Dances, ofrecieron un magnífico concierto con el objetivo de reunir dinero para los damnificados por el terremoto de Haití. Era la primera vez que las principales agrupaciones musicales de Sella se unían por una causa solidaria. La Plaça presentó un gran ambiente, los bares hicieron caja, la gente salió entusiasmada y se reunieron unos 680 euros. Y todo ello gracias a la gente de Sella y, lamentamos decirlo, a pesar del Ayuntamiento, que no había montado el equipo de sonido tal y como prometió (de nuevo algunos trabajadores acaban pagando la desidia de nuestros gobernantes).

En este concierto tan especial, todos echamos de menos a la alcaldesa y alguno de los concejales que nos gobiernan. En un acto tan sencillo, pero a su vez tan importante para el pueblo, volvía a destacar el banco de autoridades vacío, como ya pasa en demasiadas ocasiones: el Festival de Sella, la misa del Diumenge de Rams… Nada de esto se anuncia en el Facebook ni en la web del Ajuntament, como tampoco se anuncian las partidas de Pilota que llenan la plaza los fines de semana, ni los conciertos de La Banda i Cor, la Rondalla i Grup de Dances, Gatxull, Sejazz o el CAS, que son el fruto del trabajo callado y altruista de la gente de Sella que ama la Cultura. Nada de estas cosas que, aunque pequeñas y sencillas en comparación a los grandes eventos politicos, son las que verdaderamente le dan vida a Sella.

Nuestra alcaldesa, “una joven promesa del PP” (como la define El Mundo), no se pierde un sarao donde aparezcan periodistas y políticos de Diputación o de ayuntamientos del PP. Sin embargo, cuando hay algún acto cultural o deportivo en Sella, de esos a los que no vienen los periodistas (tal vez porque no se les llama), actos de esos que “hacen pueblo” de verdad, resulta que la alcaldesa brilla por su ausencia.

¿Será por una cuestión de prioridades?

QUESTIÓ DE PRIORITATS

Aquest cap de semana hem pogut veure les dos cares de la moneda. Durant tota la semana, el Rally fou anunciat amb “bombo y platillo” en els mitjans de comunicación (inclòs el Facebook de l’Ajuntament), amb l’alcaldessa de Sella com a protagonista en la prensa junt a altres politics del PP com l’alcalde de La Nucia i el de La Vila. El rally prometia ser un gran revulsiu per a l’economia del poble i així ho va definir l’alcaldessa (en ocasions fitant la mala educació i la falta de respecte cap a algun concejal de l’oposició) al ple del divendres, quan el PSOE li va recriminar que era una llàstima que no mostrara tant interès cap a activitats com la música i la pilota. Activitats que encara cohesionen a la joventut de Sella, que aporten una educació musical i esportiva als nostres xiquets entre setmana i que permet a tot el poble gaudir de veritables espectacles, com són les partides de pilota i els concerts de gran nivell.

El rally va passar, literalment, “con mucho ruido y pocas nueces”, ja que, a banda d’atraure a les Saleres a un gran nombre de curiosos que acudiren a veure els cotxes, els bars i les tendes poc van notar la suposada arribada de centenars de persones. És més, quasi ens atreviríem a afirmar que havia menys gent pel poble que un cap de setmana normal.

El diumenge vam veure l’altra cara de la moneda: el Cor, la Banda, la Rondalla i el Grup de Danses oferiren un magnífic concert amb l’objectiu de reunir diners per als damnificats pel terratrèmol d’Haití. Era la primera vegada que les principals agrupacions musicals de Sella s’uniren per una causa solidaria. La Plaça va presentar un gran ambient, els bars van fer caixa, la gent va eixir entusiasmada i es reuniren uns 680 euros. I tot això gràcies a la gent de Sella i, lamentem dir-ho, a pesar de l’Ajuntament, que no havia montat l’equip de so tal i com va prometre (de nou alguns treballadors paguen la desídia dels nostres governants).

En aquest concert tan especial, tots tirarem en falta a l’alcaldessa i a alguns dels concejals que ens governen. En un acte tan senzill, però tanmateix tan important per al poble, va tornar a destacar el banc d’autoritats buit, com ja passa en massa ocasions: el Festival de Sella, la missa del diumenge de rams…. Res de tot açò s’anuncia en el Facebook ni a la web de l’Ajuntament, com tampoc s’anuncien les partides de Pilota que omplin la Plaça els caps de setmana, ni els concerts de La Banda i Cor, la Rondalla i Grup de Danses, Gatxull, Sejazz o el CAS, que són fruit del treball callat i altruista de la gent de Sella que estima la Cultura.

La nostra alcaldessa, “una joven promesa del PP” (como la defineix El Mundo), no es perd un “sarao” on apareguen periodistes i politics de Diputació o d’ajuntaments del PP. No obstant, quan hi ha algún acte cultural o esportiu en Sella, d’eixos als que no venen els periodistes (tal vagada perquè no se’ls crida), actes d’eixos que fan poble de veres, resulta que l’alcaldessa brilla per la seua absència.

Serà per una qüestió de prioritats?

Ple Ordinari 26 de març de 2010

Òrgan: Ple

Sessió: Ordinària

Dia: 26/03/2010.

Hora: 20:00 hores

Lloc: Casa Consistorial

CONVOCATÒRIA

L'òrgan que presidisc celebrarà sessió ordinària en el lloc, dia i hora indicats, per a tractar dels assumptes inclosos en el següent orde del dia, la documentació del qual està a la seua disposició, a partir d’aquesta data, en Secretaria.

El que pose en el seu coneixement, esperant concòrrega vosté a l'acte, i si per causa justificada no poguera fer-ho, haurà de comunicar-ho a esta Presidència amb l'antelació necessària.

ORDE DEL DIA

1- APROVACIÓ, SI ÉS PROCEDENT, DE LES ACTES DE LA SESSIONS ANTERIORS.

2- APROVACIÓ DEL CONVENI ESPECIFIQUE DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL SINDIC DE GREUGES DE LA COMUNITAR VALENCIANA I L'EXCM. AJUNTAMENT DE SELLA PER A MILLORAR LA PROTECCIÓ DELS DRETS I LLIBERTATS DE LES PERSONES.

3- ADHESIÓ DEL MUNICIPI DE SELLA AL PACTE DELS ALCALDES PER UNA ENERGIA SOSTENIBLE.

4- MOCIÓ A FAVOR DE LES SOCIETATS MUSICALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

5- LLICÈNCIES D'OBRES.

6- DACIÓ DE DECRETS.

7- ASSUMPTES D'INTERÉS.

8- PRECS I PREGUNTES.

A Sella a 23 de març del 2010

ALCALDESSA

Natalia Hernández Ferrer

Biomasa

Reforestar és caríssim i absurd, és els títol de l'article del nou director del departament forestal de la FAO, Eduardo Rojas, fins ara sota-director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de la UPV.

El currículum d'aquest doctor l'acredita com un veritable tècnic, especialista en massa forestal, medi ambient i canvi climàtic.

Volem publicitar íntegre l'article per tal que qui vullga puga llegir de primera ma i obtenir respostes sobre com és la salut dels boscos, i quines alternatives econòmiques i energètiques són possibles.

Tan sols una frase "si el bosc no es fa servir com a fusta, s'ha d'utilitzar per a cremar i generar energia. Ho fan a tot Europa i Espanya va molt endarrerida. Generaria ocupació, disminuiria la dependència energètica... però no s'ha fet l'esforç públic de potenciar la biomassa d'origen forestal.

http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=ma

Foto: cortesía de αlfanhuí

PACTE D'ALCALDES I CENTRAL DE BIOMASSA

Sota aquest títol certament original i estrany s'exposa un argument, un procediment d'actuació enfront de la crisi, l'economia sostenible i en gran manera, la participació ciutadana.

El pacte d'alcaldes sorgix d'un organisme europeu i la seua pretensió és arribar allí on no arriben els grans dirigents estatals en matèria d'emissió de CO2 a l'atmosfera. Ad junt a este escrit figura una còpia del document perquè puga llegir-se en la seua totalitat i opinar amb coneixement de causa.

En resum ve a dir: alcaldes, vosaltres que sou l'anell administratiu públic més pròxim al ciutadà i podeu adoptar mesures energètiques que pal·lien l'efecte hivernacle, reunir-vos i adopteu actuacions en el vostre àmbit competencial, acords al sentiment general de col·laborar a millorar el nostre ambient, el nostre entorn natural.

Este document ha estat pres en consideració pel nostre president de la diputació i amb bon criteri ha establit una sèrie de reunions en la nostra província per a fer extensiva esta proposta comunitària. Vaja des d'ací la nostra felicitació i des de la nostra parcel·la d'oposició farem saber al nostre equip de govern la total disposició a col·laborar.

Esta oposició crema en desitjos per conéixer quines mesures concretes pensa adoptar esta corporació municipal, com a conseqüència de les reunions anunciades per la Diputació en un article publicat en el periòdic Informació, una de les quals ja es va celebrar en el nostre municipi el passat 2 de març.

Com a conseqüència i aprofitant eixe fòrum d'alcaldes, seriosa molt útil, reflexionar i saber que el món rural viu un progressiu deteriorament demogràfic, a més d'una carència de recursos empresarials i industrials. Ni dir que tant el sector agrícola com ramader, que en altres èpoques va servir de motor econòmic, viuen moments de total declivi i decadència, per no dir de paràlisi completa. Al temps nostra comarca posseïx una bona riquesa forestal, que degudament atesa, pot convertir-se en un potencial econòmic, des del punt de vista turístic (això ja ho sabem) però també i ací està la novetat: un potencial energètic.

Ací és quan sorgix el tema de la central de Biomassa. La nostra agrupació socialista, porta treballant fa temps en estos dos documents. Del pacte d'alcaldes poc hem de dir excepte, oferir la nostra ajuda a l'equip de govern en les mesures que adopte, quan les adopte.

Del segon, el d'estudiar la viabilitat de construir una central de Biomassa en el si de la nostra comarca, o terme municipal, oferim a l'equip de govern, el nostre coneixement i documentació, perquè la faça seua, si considera interessant el projecte i esta iniciativa.

Tan sols a nivell de divulgació dir que una central de biomassa, transforma la calor en energia elèctrica, utilitzant com a matèria primera, restes de poda d'hortes, jardins, zona forestal; a més de la serradura de les serradores i fusteries.

Alguns links:

http://es.wikipedia.org/wiki/Biomasa

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/inaugura/primera/central/biomasa/forestal/Espana/elpepusoc/20090729elpepusoc_11/Tes

http://news.soliclima.com/noticias/biomasa/la-central-de-biomasa-mas-grande-del-mundo-ya-funciona-en-alemania

Foto: cortesía de αlfanhuí

La saviessa dels nostres majors

JORNADES DIVULGATIVES AL PARC NATURAL DE LA FONT ROJA PER RAMÓN ALEMANY PÉREZ, PRESIDENTE DEL PSPV-PSOE DE SELLA

CONEIX LES CARBONERES


DISSABTE 13 DE MARÇ DE 2010

PRESENTACIÓ
Des de ben antic l’ésser humà ha sigut capaç d’extraure benefici dels productes derivats del bosc com la llenya, la fusta, la pastura del ramat o els vegetals comestibles. Però una de les activitats econòmiques que en el passat, no molt llunyà, va tindre una forta repercussió sobre l’aprofitament forestal va ser l’activitat carbonera. Al Carrascal de la Font Roja, de la mateixa forma que a les serres dels voltants, encara es poden apreciar llocs sense vegetació que evidencien la presència d’antigues carboneres. Aquesta activitat suposava la recollida selectiva de troncs i branques, que s’amuntegaven i es tapaven amb fulles i terra de manera precisa, i posteriorment es cremaven lentament fins obtindre el carbó vegetal.

Amb aquesta jornada no sols donem a conèixer com es desenvolupava el carboneig, sinó que també volem reviure l’ofici del carboner amb la construcció i posterior crema d’una carbonera, amb la generosa ajuda d’un home que en el passat va ser carboner.

DESTINATARIS

Públic en general. Persones majors de 18 anys.

PROGRAMA

09.30 - 10.15 h.

Presentació. Breu sessió teòrica sobre els aspectes relacionats amb les carboneres.

10.15 – 10.30 h.

Descans

10.30 – 14.00 h.

Recorregut guiat pel Carrascal de la Font Roja (distància aproximada de 3 km, dificultat baixa). Muntatge i crema d’una carbonera seguint les explicacions i directrius de Ramón Alemany Pérez (antic carboner i veí de Sella).

RECOMANACIONS

Dur calçat còmode, esmorzar i aigua.

PLACES LIMITADES - INSCRIPCIÓ GRATUÏTA - INFORMACIÓ, INSCRIPCIONS I REALITZACIÓ DE LA JORNADA>Centre de Visitants - Telf/Fax: 965 337 620 - parque_fontroja@gva.es - CEMACAM Font Roja-Alcoi - Telf/Fax: 965 331 987 - fontroja@obs.cam.es - EDIFICI FONT ROJA NATURA - Parc Natural del Carrascal de la Font Roja - Crta. Font Roja, sn. - 03801 Alcoi (Alacant)

Es un plaer comprobar com valoren la saviessa dels nostres majors, i especialment la del nostre benvolgut Ramón, president del Psoe de Sella.

Mad Max, més enllà de la cúpula del tro.

Així resa el títol conegut a Espanya, de la famosa pel·lícula de l'any 1985, dirigida per George Miler i protagonitzada per Mel Gibson, Tina Turner i Brosse Spence, entre altres. I és que, parodiant el caos que reina en aquest film, des que el 3 d'abril del 2009, on es va celebrar el Ple Extraordinari d'acceptació de la dimissió de Vicente Mas Pla com a alcalde de Sella, seguit del Ple de 15 del mateix mes per a la presa de possessió de la nova alcaldessa Natalia Hernández , aquesta vella vila contínua en el mateix estat d'apatia política.

Hi ha qui dirà, "però que catastrofista estas" . Li conteste, a les proves em remet.

Veuràs volgut veí, durant els mesos i dies següents es va generar un moviment social en la població sobre les formes d'actuació del nou equip i que van omplir múltiples comentaris en el blog del SePa, i en tota la vila. Se'ns va acusar per part de l'equip de govern de ser els instigadors de tot aquell efluvi.

Esta acusació va quedar resolta en una reunió, que l'equip de govern va mantindre amb els regidors del PSOE, on es va deixar clar per part d'estos que res d'allò que s'ha calumniat era veritat; més aïna tot al contrari. En contrarèplica l'alcaldessa va dir que " que només volia que li donàrem temps per a demostrar el que sàvia fer". Que haguera “bon rotllo” i que tots junts fent coses pel poble". Paraules que van ser acceptades com prova de canviar l'estil.

El temps va evidenciar la dificultat de dur a terme aquella bona intenció, ja que l'exalcalde continuava manant, dient com s'havien de fer les coses; inclús, com es devien votar les mocions que es presentaven en les poques sessions plenàries que han succeït. Des del lloc de ciutadà d'apeu, movia el dit índex en sentit afirmatiu o negatiu (tal qual Cessar), segons que es tractara, i els allí assentats obeint amb els ulls tancats els seues ordes.

Quedava pendent, la famosa aprovació de la reparcel·lació del Pla Parcial Saleres, motiu pel qual havia dimitit, per a apartar-se de la línia de foc i assegurar així que aquesta isquera endavant (per als il·lusos ).

Era el desafortunat Ple del 10 de setembre del 2009. Va ser convocat dins del termini i la forma escaient. La sala es trobava repleta de veïns, afectats del Pla Parcial, inclús la pròpia empresa interessada que es portara a terme. Però mai va veure la llum en cap Acta Plenària. Les propostes al·legades pels veïns afectats del P.P. anaven caient l'una darrere de l'altra, per no ajustar-se a la Llei en els informes tècnics i jurídics presentats, alguna per estar feta l'alegació fora de termini. No així ocorria amb els presentats per l'empresa, aquestos complien tots els requisits. Però quan es va arribar al moment de la votació es va haver de suspendre, per no haver-hi secretari legal que poguera alçar i firmar la dita Acta.

En una arrancada de bogeria transitòria, al descobrir la situació fraudulenta el regidor del PSOE Vicente Monerris, l'alcaldessa convoca Ple Extraordinari i Urgent, per a l'endemà a les 8 del matí, saltant-se així, els preceptes que la Llei atorga aquest tipus de convocatòria (entenga's situacions imprevistes com al defunció sobtada d'algun súbdit del poble, alguna decisió que derive una situació catastròfica, etc…), no era aquest el cas, però així es va executar.

Finalment es va aprovar, amb l'absència del grup de regidors del PSOE, els quals van acudir al Ple, van presentar el seu escrit de protesta per la forma i l'hora inadequada del Ple i s'en van anar als seus quefers professionals.

La irresponsable actuació de l'equip de govern incorrent en possibles delictes legals de prevaricació, inhabilitació per a càrrec públic, etc. es va resoldre, per mitjà del diàleg amb l'equip opositor, que en cap cas va fer gest de judicialitzar la política, alhora que es va pactar una trobada entre els dos partits PSOE i PP, per a establir una política municipal consensuada, en aquells temes conflictius.

En eixa reunió es van prendre decisions i promeses per part de l'equip de govern respecte a determinats assumptes d'interés municipal i que en el seu moment van ser publicats en aquest mateix blog (novembre 2009). Sempre amb la cautela que ens caracteritza, vam donar un marge per a verificar la veracitat de tal proposta, lamentablement hui observem el seu incompliment.

El punt àlgid ha arribat amb la sessió plenària del passat 29 de gener del 2010, on els bons rotllos, van brillar una vegada mes per la seua absència, i a més, van posar de manifest no sols la nul·la voluntat d'atendre un bon enteniment entre govern i oposició, si no que amb eixa actitud apliquen el corró, imposant les seues decisions preconcebudes i desatenent les propostes socialistes que van canalitzades a resoldre els problemes del municipi, primant el bé comú.

A saber dels punts tractats en eixe Ple:

1. Firma del conveni amb l'empresa Proaguas, S.A. per a l'elaboració del PGOU de Sella a canvi d'un “xec en blanc” a favor de l'empresa.

La proposta del grup socialista de què es quantificara el cost, abans de realitzar cap firma, no va ser considerada.

El dit conveni va ser aprovat sense el corresponent informe jurídic que avale la legalitat del mateix, a pesar de l'advertència del grup opositor.

Tampoc es va acceptar que la composició de la comissió de seguiment del conveni estiguera formada per número impar en favor de l'Ajuntament per a defendre així els seus interessos com a municipi.

2. En el punt referent a les propostes del Reial Decret Llei 13/2009, de 26 d'octubre, pel que es crea el Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local. Conegut com a Pla E per al 2010, també es va aplicar el corró. Per a res es va tindre en compte l'opció presentada per l'equip socialista de:

· Acondiciar la baixada des del final del Secanet fins al Salt. (S'adjunta document original) que s'adapta plenament a l'esperit del Pla, la creació d'ocupació.

No sols es va denegar, si no que, quan va ser advertit pel representant socialista Lluis Soler, que les seues propostes no complien, les condicions exigides pel Reial Decret Llei, on en la seua primera finalitat diu així: “En primer lloc, incrementar la inversió pública en l'àmbit local a través del finançament d'actuacions generadores d'ocupació en obres de nova planificació i execució immediata que siguen competència dels municipis i de l'equipament d'aquelles, a realitzar a partir de començaments de 2010”

No sols van fer cas omís de la dita advertència, si no que al seu paréixer estava àmpliament justificat, per que generava ocupació. En la contrarèplica el portaveu municipal del PSOE va llegir la memòria dels dits projectes, on s'afirmava: nombre de llocs de treball a crear, ZERO. (Les memòries aprovades són públiques i poden ser consultades)

Evidentment es va passar ràpidament a la votació i fi de l'assumpte.

3. Però no sols va quedar ací la qüestió d'este malparat Ple, no. En la Moció presentada per La Diputació Provincial, respecte del Centenari del naixement del poeta Miguel Hernández, i a proposta del grup socialista d'incloure una clàusula més, per la que el Ple aprovara que el carrer actualment denominat PROYECTO rebera el nom del Poeta Miguel Hernández. Davant de la mateixa, van denegar la petició amb la vaga promesa de reprendre-la en un altre moment.

4. En l'apartat Precs i Preguntes també es van aclarir algunes incògnites que han sobrevolat al llarg d'aquesta legislatura, vegem:

· Que el Trinquet ja no es va a fer en aquesta legislatura, segons paraules del regidor d'esports, permetrà almenys no preguntar més sobre aquesta qüestió, a l'equip opositor.

· Que la Plaça Major, està divina de la mort per a la pràctica del joc de pilota valenciana, segons el mateix regidor, després de la instal·lació d'eixos focus d'allumenament, això si, una vegada recoberts amb una protecció adequada. On queda aquella Moció presentada pel PSOE on s'anava a sol·licitar que la Plaça Major fóra Monument d'Interés Cultural per al Joc de la Pilota Valenciana? La resposta ha de donar-la cada lector segons l'observació de la realitat.

· Sobre la pregunta: Quina és la data que expira el termini de finalització de les obres del PP Saleres? No la recorden, que la consultaran. Ha de ser que volen oblidar aquell fatídic dia pròxim al 27 de maig del 2007 (eleccions municipals) que van entrar les màquines i van derrocar la casa de Saleres. Bé perquè ja sabem quan expira el termini.

Així l'una i l'altra, fins que es va alçar el Ple i una bateria de preguntes veïnals (de nou el PP Saleres) va deixar en evidència que no es fa res per solucionar els problemes de les cases afectades, ni es complix la Llei, contestant als escrits que aquestos formulen dins del termini i la forma escaient.

Com feia referència a l'inici d'aquest anàlisi i prenent com a referència el film Mad Max vull exposar algunes similituds:

1. Destrucció del territori en benefici d'uns pocs i una pèrdua de part del nostre entorn natural més pròxim.

2. La venda de la plorera fàcil. Acusant a altres d'errors propis. Però eixe temps va passant i ja es fa més difícil convéncer que és l'oposició qui enterbolix i dificulta les relacions institucionals.

3. Pèrdues de servicis educatius com l'ESO, a més de no gestionar amb suficient força, al meu entendre, la creació d'un menjador escolar, que permeta compaginar treball i vida familiar.

4. Caos de trànsit, només aportant una ordenança que no es fa complir i que sols ha servit per a posar uns quants bol·lards.

5. Caos en el sistema de Gestió de les Festes Majors. On està aquella dinàmica de treball amb les barraques? (Aquesta pregunta la formularem en el pròxim Ple).

6. Hi ha política juvenil? Segons la nostra impressió, poca o cap.

7. Política esportiva, ja veieu pilotaris i amants de la pilota: El Trinquet passarà a formar part d'un punt més en el seu programa electoral del 2011, dient de nou que ho van a construir.

8. La neteja viària brilla per la seua absència, només sobrecarregada sobre algun empleat municipal que paga els plats trencats del desorde regnant.

9. Política de preservació dels pocs béns culturals que posseïm? Només hem de veure com s'ha tractat la Torre del Palau amb la instal·lació dels nous fanals. S'ha foradat sense major contemplació unes pedres úniques, centenàries i històriques; sense major contemplació.

10. Política sobre les activitats culturals? Per aixó esta la Comissió de Festes de l’Aurora, ¿no?.

Ja per a rematar la faena, a la vista d'aquesta decepcionant observació de la política municipal i com a secretari d'aquesta àrea, vull reflexionar en veu alta:

Realment Sella es mereix açò?, ho dic sincerament des del respecte que mereixen inclús les mateixes persones que els han votat.

Realment ningú crega que açò ha de canviar ja, continuarem tenint (com en la pel·lícula) a la Tia Ama, controlant les portes de Negociudad, a l'ombra Mestre-Colpejador? Ha arribat l'hora de dir les coses pel seu nom. Ja hem condescendit prou.

Des de la meua opinió, l'equip de govern ha perdut la il·lusió per este poble, pot sonar fort però així ho pense.

La seua política es resumix en un còpia i apega de les directrius de la Diputació, i encara sort que hi ha aquesta institució, que assessora i estimula al nostre equip de govern en mocions i actuacions públiques positives per a la ciutadania.

El que no és just és que el rèdit d'este treball supramunicipal se l'arrogue l'equip de govern i el venga com un èxit seu, quan són èxits de tots.

Concloc amb la metàfora extreta de la pel·lícula que ens ocupa: Només un ha d'eixir de la Cúpula del Tro, i com en la pel·lícula, Max és rescatat per una tribu de xiquets perduts, que van crear un ritual que els portaria al "món o Terra del Demà-Demà”. Si veïns de Sella, el futur, el demà, és dels xiquets.

El futur és dels xiquets/tes i per ells hem de treballar, els de dins i els de fora. Em va paréixer grotesc en les passades eleccions, que se'ns acusara de forasters “Que venien de fora, i com eren de fora que farien per vosaltres?, eren forasters. Mira tu per on? hui teniu al front un equip de forasters i pareix que no passa res.

Dins i fora són conceptes excloents que sorgixen de l'odi, però complementaris i necessaris si sorgixen de la col·laboració, el respecte i la comprensió. Cal superar estos desqualificatius i treballar, des del govern o l'oposició per millorar el nostre poble.

El PSOE va perdre les eleccions i des de l'oposició ha demostrat respecte a l'equip de govern, inclús en situacions extremes, però anteposant sempre el lema: és millor un mal acord, que un bon pleit.

Per a finalitzar vull afegir que el PSOE de Sella ha treballat des de l'endemà d'haver perdut les últimes eleccions, reformant la seua executiva, construint un projecte amb projecció i il·lusió, per a ser alternativa i que el ciutadà se senta representat i atés, i tot això amb un sol fi: renovar la il·lusió i la confiança en el noble art de la política al servici de Sella.

Els vau creure, vos van enganyar. Deveu prendre les brides de nou, no sols per vosaltres, si no per reviure la il·lusió,… pels xiquets,… pel demà,… per Sella.

R.A.

Secretari de Política Municipal

Foto: cortesía de αlfanhuí

Ple Ordinari 29 de gener de 2010

Òrgan: Ple

Sessió: Ordinària

Dia: 29/01/2010.

Hora: 20:00 hores

Lloc: Casa Consistorial

CONVOCATÒRIA

L'òrgan que presidisc celebrarà sessió ordinària en el lloc, dia i hora indicats, per a tractar dels assumptes inclosos en el següent orde del dia, la documentació del qual està a la seua disposició, a partir d’aquesta data, en Secretaria.

El que pose en el seu coneixement, esperant concòrrega vosté a l'acte, i si per causa justificada no poguera fer-ho, haurà de comunicar-ho a esta Presidència amb l'antelació necessària.

ORDE DEL DIA

1-Aprovació, si és procedent, de les actes de la sessions anteriors.

2- Resolució d’al·legacions i aprovació del conveni de Col·laboració entre l'Excm. Ajuntament de Sella i L'empresa provincial d’Aigües Costablanca, Proaigües pel que s’articula la col·laboració entre ambdós parts pPer a la redacció del pla general d’ordenació urbana del municipi.

3- Aprovació dels projectes a sol·licitar pel municipi de Sella dins de les sol·licitud prevista dins del fons Estatal per a l’ocupació i la sostenibilitat local.

4- Adhesió a la sol·licitud realitzada per l’ajuntament de Tibi per a declarar de festa d’interès turístic local de la comunitat valenciana “l´ entrà dels vaques”.

5- Moció homenatge al poeta Miguel Hernández.

6- Adhesió a la declaració institucional per a l’eliminació de la violència de gènere.

7- Ratificació del decret 113/09.

8- Llicències d’obres.

9- Dació de decrets.

10- Assumptes d’interès.

11- Precs i preguntes.




A Sella a 26 de gener del 2010

ALCALDESSA

Natalia Hernández Ferrer



Foto: cortesía de αlfanhuí

Seguim treballant

Durant els últims mesos, des del PSOE de Sella i el seu Grup de Treball hem intensificat els esforços i estem treballant de valent en l'elaboració d'un nou projecte d'Ajuntament per a Sella.

Un Ajuntament on capiguem tots, i on tots ens sentim part, on es demanen opinions i estes es tinguen en compte, on regne la transparència i la participació.

Pensem que Sella no es pot permetre el luxe de desaprofitar les energies de les associacions i de molts veïns del poble que porten projectes avant i treballen pels demés, de forma anònima i desinteressada. Tots es deurien de sentir part important del seu poble, perquè és el nostre dret, però també és la nostra responsabilitat. Al cap i a la fi, l’Ajuntament deuria de ser cosa de tots.

Si t’agrada la idea, no dubtes en col·laborar amb nosaltres. La millor manera de dignificar la política i fer de Sella un poble millor és amb persones com tu.