Així resa el títol conegut a Espanya, de la famosa pel·lícula de l'any 1985, dirigida per George Miler i protagonitzada per Mel Gibson, Tina Turner i Brosse Spence, entre altres. I és que, parodiant el caos que reina en aquest film, des que el 3 d'abril del 2009, on es va celebrar el Ple Extraordinari d'acceptació de la dimissió de Vicente Mas Pla com a alcalde de Sella, seguit del Ple de 15 del mateix mes per a la presa de possessió de la nova alcaldessa Natalia Hernández , aquesta vella vila contínua en el mateix estat d'apatia política.
Hi ha qui dirà, "però que catastrofista estas" . Li conteste, a les proves em remet.
Veuràs volgut veí, durant els mesos i dies següents es va generar un moviment social en la població sobre les formes d'actuació del nou equip i que van omplir múltiples comentaris en el blog del SePa, i en tota la vila. Se'ns va acusar per part de l'equip de govern de ser els instigadors de tot aquell efluvi.
Esta acusació va quedar resolta en una reunió, que l'equip de govern va mantindre amb els regidors del PSOE, on es va deixar clar per part d'estos que res d'allò que s'ha calumniat era veritat; més aïna tot al contrari. En contrarèplica l'alcaldessa va dir que " que només volia que li donàrem temps per a demostrar el que sàvia fer". Que haguera “bon rotllo” i que tots junts fent coses pel poble". Paraules que van ser acceptades com prova de canviar l'estil.
El temps va evidenciar la dificultat de dur a terme aquella bona intenció, ja que l'exalcalde continuava manant, dient com s'havien de fer les coses; inclús, com es devien votar les mocions que es presentaven en les poques sessions plenàries que han succeït. Des del lloc de ciutadà d'apeu, movia el dit índex en sentit afirmatiu o negatiu (tal qual Cessar), segons que es tractara, i els allí assentats obeint amb els ulls tancats els seues ordes.
Quedava pendent, la famosa aprovació de la reparcel·lació del Pla Parcial Saleres, motiu pel qual havia dimitit, per a apartar-se de la línia de foc i assegurar així que aquesta isquera endavant (per als il·lusos ).
Era el desafortunat Ple del 10 de setembre del 2009. Va ser convocat dins del termini i la forma escaient. La sala es trobava repleta de veïns, afectats del Pla Parcial, inclús la pròpia empresa interessada que es portara a terme. Però mai va veure la llum en cap Acta Plenària. Les propostes al·legades pels veïns afectats del P.P. anaven caient l'una darrere de l'altra, per no ajustar-se a la Llei en els informes tècnics i jurídics presentats, alguna per estar feta l'alegació fora de termini. No així ocorria amb els presentats per l'empresa, aquestos complien tots els requisits. Però quan es va arribar al moment de la votació es va haver de suspendre, per no haver-hi secretari legal que poguera alçar i firmar la dita Acta.
En una arrancada de bogeria transitòria, al descobrir la situació fraudulenta el regidor del PSOE Vicente Monerris, l'alcaldessa convoca Ple Extraordinari i Urgent, per a l'endemà a les 8 del matí, saltant-se així, els preceptes que la Llei atorga aquest tipus de convocatòria (entenga's situacions imprevistes com al defunció sobtada d'algun súbdit del poble, alguna decisió que derive una situació catastròfica, etc…), no era aquest el cas, però així es va executar.
Finalment es va aprovar, amb l'absència del grup de regidors del PSOE, els quals van acudir al Ple, van presentar el seu escrit de protesta per la forma i l'hora inadequada del Ple i s'en van anar als seus quefers professionals.
La irresponsable actuació de l'equip de govern incorrent en possibles delictes legals de prevaricació, inhabilitació per a càrrec públic, etc. es va resoldre, per mitjà del diàleg amb l'equip opositor, que en cap cas va fer gest de judicialitzar la política, alhora que es va pactar una trobada entre els dos partits PSOE i PP, per a establir una política municipal consensuada, en aquells temes conflictius.
En eixa reunió es van prendre decisions i promeses per part de l'equip de govern respecte a determinats assumptes d'interés municipal i que en el seu moment van ser publicats en aquest mateix blog (novembre 2009). Sempre amb la cautela que ens caracteritza, vam donar un marge per a verificar la veracitat de tal proposta, lamentablement hui observem el seu incompliment.
El punt àlgid ha arribat amb la sessió plenària del passat 29 de gener del 2010, on els bons rotllos, van brillar una vegada mes per la seua absència, i a més, van posar de manifest no sols la nul·la voluntat d'atendre un bon enteniment entre govern i oposició, si no que amb eixa actitud apliquen el corró, imposant les seues decisions preconcebudes i desatenent les propostes socialistes que van canalitzades a resoldre els problemes del municipi, primant el bé comú.
A saber dels punts tractats en eixe Ple:
1. Firma del conveni amb l'empresa Proaguas, S.A. per a l'elaboració del PGOU de Sella a canvi d'un “xec en blanc” a favor de l'empresa.
La proposta del grup socialista de què es quantificara el cost, abans de realitzar cap firma, no va ser considerada.
El dit conveni va ser aprovat sense el corresponent informe jurídic que avale la legalitat del mateix, a pesar de l'advertència del grup opositor.
Tampoc es va acceptar que la composició de la comissió de seguiment del conveni estiguera formada per número impar en favor de l'Ajuntament per a defendre així els seus interessos com a municipi.
2. En el punt referent a les propostes del Reial Decret Llei 13/2009, de 26 d'octubre, pel que es crea el Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local. Conegut com a Pla E per al 2010, també es va aplicar el corró. Per a res es va tindre en compte l'opció presentada per l'equip socialista de:
· Acondiciar la baixada des del final del Secanet fins al Salt. (S'adjunta document original) que s'adapta plenament a l'esperit del Pla, la creació d'ocupació.
No sols es va denegar, si no que, quan va ser advertit pel representant socialista Lluis Soler, que les seues propostes no complien, les condicions exigides pel Reial Decret Llei, on en la seua primera finalitat diu així: “En primer lloc, incrementar la inversió pública en l'àmbit local a través del finançament d'actuacions generadores d'ocupació en obres de nova planificació i execució immediata que siguen competència dels municipis i de l'equipament d'aquelles, a realitzar a partir de començaments de 2010”
No sols van fer cas omís de la dita advertència, si no que al seu paréixer estava àmpliament justificat, per que generava ocupació. En la contrarèplica el portaveu municipal del PSOE va llegir la memòria dels dits projectes, on s'afirmava: nombre de llocs de treball a crear, ZERO. (Les memòries aprovades són públiques i poden ser consultades)
Evidentment es va passar ràpidament a la votació i fi de l'assumpte.
3. Però no sols va quedar ací la qüestió d'este malparat Ple, no. En la Moció presentada per La Diputació Provincial, respecte del Centenari del naixement del poeta Miguel Hernández, i a proposta del grup socialista d'incloure una clàusula més, per la que el Ple aprovara que el carrer actualment denominat PROYECTO rebera el nom del Poeta Miguel Hernández. Davant de la mateixa, van denegar la petició amb la vaga promesa de reprendre-la en un altre moment.
4. En l'apartat Precs i Preguntes també es van aclarir algunes incògnites que han sobrevolat al llarg d'aquesta legislatura, vegem:
· Que el Trinquet ja no es va a fer en aquesta legislatura, segons paraules del regidor d'esports, permetrà almenys no preguntar més sobre aquesta qüestió, a l'equip opositor.
· Que la Plaça Major, està divina de la mort per a la pràctica del joc de pilota valenciana, segons el mateix regidor, després de la instal·lació d'eixos focus d'allumenament, això si, una vegada recoberts amb una protecció adequada. On queda aquella Moció presentada pel PSOE on s'anava a sol·licitar que la Plaça Major fóra Monument d'Interés Cultural per al Joc de la Pilota Valenciana? La resposta ha de donar-la cada lector segons l'observació de la realitat.
· Sobre la pregunta: Quina és la data que expira el termini de finalització de les obres del PP Saleres? No la recorden, que la consultaran. Ha de ser que volen oblidar aquell fatídic dia pròxim al 27 de maig del 2007 (eleccions municipals) que van entrar les màquines i van derrocar la casa de Saleres. Bé perquè ja sabem quan expira el termini.
Així l'una i l'altra, fins que es va alçar el Ple i una bateria de preguntes veïnals (de nou el PP Saleres) va deixar en evidència que no es fa res per solucionar els problemes de les cases afectades, ni es complix la Llei, contestant als escrits que aquestos formulen dins del termini i la forma escaient.
Com feia referència a l'inici d'aquest anàlisi i prenent com a referència el film Mad Max vull exposar algunes similituds:
1. Destrucció del territori en benefici d'uns pocs i una pèrdua de part del nostre entorn natural més pròxim.
2. La venda de la plorera fàcil. Acusant a altres d'errors propis. Però eixe temps va passant i ja es fa més difícil convéncer que és l'oposició qui enterbolix i dificulta les relacions institucionals.
3. Pèrdues de servicis educatius com l'ESO, a més de no gestionar amb suficient força, al meu entendre, la creació d'un menjador escolar, que permeta compaginar treball i vida familiar.
4. Caos de trànsit, només aportant una ordenança que no es fa complir i que sols ha servit per a posar uns quants bol·lards.
5. Caos en el sistema de Gestió de les Festes Majors. On està aquella dinàmica de treball amb les barraques? (Aquesta pregunta la formularem en el pròxim Ple).
6. Hi ha política juvenil? Segons la nostra impressió, poca o cap.
7. Política esportiva, ja veieu pilotaris i amants de la pilota: El Trinquet passarà a formar part d'un punt més en el seu programa electoral del 2011, dient de nou que ho van a construir.
8. La neteja viària brilla per la seua absència, només sobrecarregada sobre algun empleat municipal que paga els plats trencats del desorde regnant.
9. Política de preservació dels pocs béns culturals que posseïm? Només hem de veure com s'ha tractat la Torre del Palau amb la instal·lació dels nous fanals. S'ha foradat sense major contemplació unes pedres úniques, centenàries i històriques; sense major contemplació.
10. Política sobre les activitats culturals? Per aixó esta la Comissió de Festes de l’Aurora, ¿no?.
Ja per a rematar la faena, a la vista d'aquesta decepcionant observació de la política municipal i com a secretari d'aquesta àrea, vull reflexionar en veu alta:
Realment Sella es mereix açò?, ho dic sincerament des del respecte que mereixen inclús les mateixes persones que els han votat.
Realment ningú crega que açò ha de canviar ja, continuarem tenint (com en la pel·lícula) a la Tia Ama, controlant les portes de Negociudad, a l'ombra Mestre-Colpejador? Ha arribat l'hora de dir les coses pel seu nom. Ja hem condescendit prou.
Des de la meua opinió, l'equip de govern ha perdut la il·lusió per este poble, pot sonar fort però així ho pense.
La seua política es resumix en un còpia i apega de les directrius de la Diputació, i encara sort que hi ha aquesta institució, que assessora i estimula al nostre equip de govern en mocions i actuacions públiques positives per a la ciutadania.
El que no és just és que el rèdit d'este treball supramunicipal se l'arrogue l'equip de govern i el venga com un èxit seu, quan són èxits de tots.
Concloc amb la metàfora extreta de la pel·lícula que ens ocupa: Només un ha d'eixir de la Cúpula del Tro, i com en la pel·lícula, Max és rescatat per una tribu de xiquets perduts, que van crear un ritual que els portaria al "món o Terra del Demà-Demà”. Si veïns de Sella, el futur, el demà, és dels xiquets.
El futur és dels xiquets/tes i per ells hem de treballar, els de dins i els de fora. Em va paréixer grotesc en les passades eleccions, que se'ns acusara de forasters “Que venien de fora, i com eren de fora que farien per vosaltres?, eren forasters. Mira tu per on? hui teniu al front un equip de forasters i pareix que no passa res.
Dins i fora són conceptes excloents que sorgixen de l'odi, però complementaris i necessaris si sorgixen de la col·laboració, el respecte i la comprensió. Cal superar estos desqualificatius i treballar, des del govern o l'oposició per millorar el nostre poble.
El PSOE va perdre les eleccions i des de l'oposició ha demostrat respecte a l'equip de govern, inclús en situacions extremes, però anteposant sempre el lema: és millor un mal acord, que un bon pleit.
Per a finalitzar vull afegir que el PSOE de Sella ha treballat des de l'endemà d'haver perdut les últimes eleccions, reformant la seua executiva, construint un projecte amb projecció i il·lusió, per a ser alternativa i que el ciutadà se senta representat i atés, i tot això amb un sol fi: renovar la il·lusió i la confiança en el noble art de la política al servici de Sella.
Els vau creure, vos van enganyar. Deveu prendre les brides de nou, no sols per vosaltres, si no per reviure la il·lusió,… pels xiquets,… pel demà,… per Sella.
R.A.
Secretari de Política Municipal
Foto: cortesía de αlfanhuí
