
Sessió: Ordinària
Dia: 28/01/2011.
Hora: 20:00 hores

Sessió: Ordinària
Dia: 28/01/2011.
Hora: 20:00 hores
Benvinguts de nou a aquest blog del PSOE de Sella a tots els simpatitzants, socis del partit, seguidors, amics i amigues que d'una manera o una altra teniu eixa xicoteta dedicació del vostre temps a llegir aquestes línies. Als que només entren per dotorejar i inclús per alçar una crítica; també benvinguts. Ja que només des d'una bona informació de primera mà, es pot donar una opinió adequada.
El passat 26 de desembre del passat any, aquest partit en compliment dels seus estatuts va dur a terme la renovació dels llocs de la seua directiva local, entre altres qüestions. Els que ja sabeu els que som els que formem l'agrupació local coneixeu qui ha sigut fins esta data el nostre secretari general fins a aquest dia, Lluis V. Soler. Perquè Lluis, per motius personals exposats, donava pas a altres, sense abandonar la directiva local. Dita directiva ha quedat conformada per:
Perquè sí amics, el que subscriu aquestes línies, va acceptar el repte de portar en aquest nou camí el pes de la Secretaria General, encara que com comprovàreu a continuació en una situació més que complexa.
Per als que coneixeu la singularitat d'aquesta vila de Sella, i estant a uns mesos de les properes eleccions municipals podreu arribar a la conclusió que he adoptat una decisió complicada per a dur a terme la ingent tasca que aquest partit governe en la pròxima legislatura. Abans d'això realitzaré una xicoteta reflexió del pas d'estos anys de legislatura.
Al maig del 2007 els ciutadans de Sella, van decidir amb el seu vot que el partit a governar fins a aquest 2011 fóra el Partit Popular, i que nosaltres fóssem els encarregats de portar el pes de l'oposició.
Els que han assistit a les sessions plenàries, així com, els que han assistit a les nostres reunions periòdiques en la Casa del Poble saben perfectament que hem complit amb escreix la tasca encomanada.
Evidentment no han estat tots els que haguérem desitjat i potser podria haver-hi algun ciutadà que haguera esperat tal vegada “un poc més”. No cal ni dir-ho, que tot aquell que s'ha acostat a nosaltres ha trobat sempre una resposta a la qüestió plantejada. I que per damunt de tot, sempre s'ha primat l'interés de “tots els ciutadans” als d'una persona o grup.
Evidentment hem mantingut contacte amb les distintes corporacions, associacions, o grups de la localitat a què hem invitat a la nostra seu i han tingut a bé acceptar la invitació, a fi d'intercanviar impressions, valorar la seua situació respecte de l'equip governant i de les seues necessitats com a grup. Sempre baix el prisma d'un treball polític continu i de primera mà, sense caure en el tòpic de “…mira ara com vénen, a uns dies de les pròximes eleccions, fins ara no s’havien recordat…”, tot al contrari, el treball fet bé i amb temps.
La tasca consistorial, ha transcorregut davall dos etapes diferenciades i baix dos eixos vertebrats de la vida quotidiana a Sella. La primera etapa va ser durant el mandat de l'anterior alcalde, i l'altra des de la presa de possessió de la nova alcaldessa. Els eixos han sigut les obres de condicionament de la carretera CV-770 i el Pla Parcial “Saleres”.
Quant a la carretera, tots coneixeu, les famoses llistes dels ciutadans de primera i els que no ho eren per a poder passar durant les obres sense haver de donar la volta per Relleu en qualsevol moment. Així com l’acabament de la pròpia obra, que mesos més tard s'ha hagut de refer part del ferm, així com, el no acabament des del pont fins al municipi, deixant els vianants en una situació altament compromesa enfront dels vehicles que circulen.
Quant al P.P. Saleres, la dimissió de l'anterior alcalde per a poder portar a terme la reparcel·lació, llevant-se del mig (per ser part interessada) al·ludint motius de salut. Tot això en una sessió plenària, on el secretari no era el secretari i on les presumptes irregularitats no tardarien a aflorar.
No cal ni dir-ho, que com a conseqüència d'eixa roïna reparcel·lació, el municipi està en aquestos moments demandat per tres o quatre litigis interposats pels veïns afectats, que evident les despeses produïdes, les haurà d'assumir l'Ajuntament, és a dir, tots els ciutadans.
Evidentment, aquest és com un grandíssim culebron veneçolà, on els capítols seguixen i seguixen. No se sap si estem a mitat, al principi o final. De fet, el que si és cert és que a Sella se li ha obert una bretxa en la seua pell, que no la suporten veure ni ells mateixos. I a les proves em remet, des de fa mes d'un any no veureu cap foto de Sella on aparega la ferida esmentada. Per als que tenen la memòria curta, reviseu la foto de la felicitació de Nadal del 2010.
I ja per a finalitzar, la segona etapa. Esta si que si. S'han realitzat despropòsits l'un darrere de l'altre. Des del ple de la reparcel·lació (secretari sense secretari), des del fons de la sala l'exalcalde qual Cessar polze en rest, dient si o no (amunt, baix) a les mocions que se n'anaven a votar, i els seus pupils obeint. Realment vergonyós. Llàstima que només uns pocs ciutadans assistents són fidels testimonis del que ací estic narrant.
Des de les obres del Plan-E, finançades amb els diners de l'estat, que impulsà El Govern de J. L. Rodríguez Zapatero, per a potenciar la creació de llocs de treball en cada municipi, véiem com es convertien en 0 llocs de treball per a Sella i li ho adjudicaren a empreses que res tenen a veure amb el municipi. Asfaltant camins privats (no públics) i posant aparells d'aire condicionat.
Però açò no és tot, Sella i la seua Alcaldia s'ha convertit en una extensió de la Diputació d'Alacant. La persona que ho ostenta ha trobat en ella una plataforma per a donar regna al seu ego personal en la senda política, convertint-se de la nit al dia en una experta en finances que inclús oferint conferències, així com experta en política mediambiental, realitzant xicotets congressos a aquest efecte en el nostre municipi per a informar alcaldes coetanis de les meravelles d'aquesta ciència. Com no, experta en turisme de la mà de la Sra. Amor. La veritat és que no té desperdici, el mateix servix per a un trencat que per a un descosit.
Doncs bé, a tot el vist i havent-m'hi deixat un muntó de coses (El Trinquet –Que ja s'ha confirmat que no es fa-, la Casa de Cultura –Que tampoc es fa-, elacondicionament i declaració de la Plaça Major com a monument insigne oficial per al joc de la pilota valenciana, en sanitat…, en educació…, en la tercera edat,…), l'única cosa que hem percebut és una apatia dels ciutadans de Sella, on com quasi sempre continuen preferint el comentari, la xanxa, la frase enginyosa de l'amic; qualsevol banalitat de poc calat, abans que prendre la decisió de mullar-se i fer qualsevol cosa per la nostra vila.
És per això que he de confessar que el rumor que ja heu sentit per Sella. Si amics, a data i hora de hui, aquesta agrupació local del PSOE de Sella no disposa d'una llistaamb la qual concórrer amb garanties a les eleccions del pròxim mes de maig. I no ens referim a una llista per que sí; ens referim a una llista amb un projecte de futur on nos'està per estar. S'està per que hi ha un projecte a desenvolupar, però sense mans qualificades, ni tan sols es presentarà. Això no serà un fracàs d'aquesta directiva de Sella, serà el fracàs de tots els ciutadans de Sella, almenys de tots eixos que si poden oferir qualsevol cosa i no l'oferixen, però no obstant això després no es reprimeixen a queixar-se.
Perquè el que s'ha dit, no es disposa de llista i no es concorrerà a les eleccions. Continuarem sent gent progressista i realitzant la nostra labor de sempre, però des d'una altra línia. Només des del govern es poden canviar les coses i concórrer significa almenys tindre el suport dels teus (no precisament amb carnet) simplement amb suport explícit. Si això no ocorre, el P.P. ho tindrà francament fàcil, disposarà de set regidors i actuar com li vinga en gana, més que ara. Ningú li demanarà explicacions.
Dit açò cal afegir que des d'aquesta secretaria treballarem fins el darrer moment per poder configurar eixa llista que amb el recolzament popular puga portar endavant les millores que el poble precisa.
Ja se que les expectatives no pinten massa bé per començar una nova etapa amb la Secretaria General, però és el que ens ha tocat viure. Ficar el cap davall de l'ala i no acceptar la realitat no canviarà res i com es diu en termes taurins: “al bou cal agafar-lo per les banyes”.
El Secretari General
R. Alemany
Foto: cortesía de αlfanhuí

1-APROVACIÓ INICIAL DE L'ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LATAXA PER A IMMOBILITZACIÓ O ARREPLEGA DE VEHICLES EN LA VIAPÚBLICA I DEPÓSIT DELS MATEIXOS.
2- APROVACIÓ INICIAL DE L'ORDENANÇA MUNICIPAL DE CIRCULACIÓ.
3- APROVACIO DEL CONVENI REGULADOR DE L'ENCÁRREC DE GESTIÓENTRE L'EXCM. AJUNTAMENT DE SELLA I LA SOCIETAT LIMITADA GRUES RASAN EN RELACIÓ AL SERVICI DE GRÚA.
4- APROVACIÓ PROJECTE "ELECTRIFICACIÓ RURAL EN PARTIDA LESFORQUES".
5- ADJUDICACIÓ INICIAL DE L'OBRA "ELECTRIFICACIÓ RURAL EN PARTIDA LES FORQUES".
6- LLICÉNCIES D'OBRA.
7-RATIFICACIÓ DECRET DE L' ALCALDÍA 99/2010 SOLICITUD D' AJUDA PER A L' EJECUCIÓ DEL PROJECTE "REMODELACIÓ D'INSTALACIONS E INTEGRACIÓ URBANA DE L'ENTORN DEL DEPÓSIT MUNICIPAL DE L'AIGUA POTABLE JUNT CARRETERA CV- 770"
A Sella a 9 de desembre del 2010

Sessió: Ordinària
Dia: 29/10/2010.
Hora: 20:00 hores
L'òrgan que presidisc celebrarà sessió ordinària en el lloc, dia i hora indicats, per a tractar dels assumptes inclosos en el següent orde del dia, la documentació del qual està a la seua disposició, a partir d’aquesta data, en Secretaria.
El que pose en el seu coneixement, esperant concòrrega vosté a l'acte, i si per causa justificada no poguera fer-ho, haurà de comunicar-ho a esta Presidència amb l'antelació necessària.

Sessió: Ordinària
Dia: 27/08/2010.
Hora: 20:00 hores
L'òrgan que presidisc celebrarà sessió ordinària en el lloc, dia i hora indicats, per a tractar dels assumptes inclosos en el següent orde del dia, la documentació del qual està a la seua disposició, a partir d’aquesta data, en Secretaria.
El que pose en el seu coneixement, esperant concòrrega vosté a l'acte, i si per causa justificada no poguera fer-ho, haurà de comunicar-ho a esta Presidència amb l'antelació necessària.
Aquesta setmana ens hem assabentat d’un gran avanç per al poble. Després d’anys de reivindicació per part de malalts i familiars, per fi es farà el control de Sintrom al consultori metge del poble (fins ara es feia en la Vila). Açò significa que un dia com el dimarts 8 de juny, els malalts atesos (amb una mitja d’edat de vora 78 anys) es van estalviar 240 km en desplaçaments i cap familiar va haver de perdre hores de treball per tindre que acompanyar a estes persones.
Aquest avanç en la qualitat de vida dels nostres majors i familiars, que també és la conquesta d’un dret que només tenien els malalts de ciutats i pobles grans, ha sigut fruit de l’espenta personal de malalts, familiars i l’infermer de Sella José Luis Piera Gomar.
Però amés d’una bona noticia, per a nosaltres és un exemple més de com funcionen les coses en Sella. Massa coses es fan per la voluntat d’unes quantes persones que, amb el seu temps i en ocasions amb els seus diners, trauen avant projectes que afavoreixen a tota la comunitat.
Mentre tant, la institució que ens deuria d’aglutinar a tots, com és l’Ajuntament, pareix que funcione en un altra realitat paralel·la. A tall d’exemples recents:
- Grans quantitats de diners s’han desaprofitat en obres innecessàries... (aire acondicionat, asfaltat de la Sabatera...),
- Les associacions culturals reben subvencions miserables o directament no reben un euro.. però es que amés la nostra alcaldessa i els concejals del govern no acudeixen a cap acte cultural com poden ser els concerts de Banda, Cor i Rondalla.. es pot mostrar major despreci cap a la cultura d’un poble que no acudint als pocs actes que s’organitzen?
- L’agenda local 21 va ser una autèntica burla cap a la gent que va dedicar el seu temps i esforç en acudir a les reunions i taules de treball.. que ha quedat de tot això? Una bonica foto per a la campanya electoral.
- Fan falta reaccions ciutadanes com la de la Font de Sant Xoxim, per a que l’alcaldessa dóne la cara... tan bolcada com està en la seua carrera política personal i personalista. Els mitjans de comunicació públics com el Facebook de l’Ajuntament demostren un egocentrisme indignant per tots aquells que saben que Sella és alguna cosa més que Natalia Hernández i el Partit Popular.
- I per últim l’aberració de Les Saleres, la gran vergonya i la trista herència per als nostres fills: un projecte personal d’un alcalde amb sou de 300.000 pessetes mensuals que, lluny d’aportar diners, treball i pobladors a Sella, ens està costant diners a tots i ens ha destrossat part del nostre paisatge.
Eixes són alguna de les coses que estan passant a Sella i que són fruit dels nostres governants...
Els problemes veritablement importants, la sanitat, l’escola (la gran oblidada), la cultura, el treball... pertanyen a una realitat en la que no existeix Ajuntament.
Fotografía cortesía d'Alfanhui
No sé quants dels lectors d’aquest setmanari, inclosos sobretot els lectors valencians, coneixen o recorden la lletra inefable del nostre Himne Regional, aprovada per les Corts Valencianes en temps de majoria absoluta socialista. És clar que els versos de Maximilià Thous venien d’aquells anys del regionalisme espanyolíssim i optimista de primers del segle XX, i així l’himne de l’Exposició Regional esdevingué himne de la regió, amb música potent i antiga de la Marxa de la Ciutat i amb afegits de pasdoble i de sarsuela. El tema bàsic dels versos, a més d’ofrenar noves glòries a Espanya i d’evocar fruites daurades, guitarres mores, paradisos de les Riberes, paladins de l’art, victòries gegantines i altres tòpics tan risibles com els de molts altres himnes, es concentra en aquelles explosions d’eufòria final que proclamen “Pas a la regió que avança en marxa triomfal”. No expliquen en quina direcció va aquesta marxa, ni en què han de consistir els triomfs. Que no seran militars, òbviament, com sol ser propi dels himnes patriòtics, siga La Marsellesa, l’Inno di Mameli o fins i tot Els Segadors; ni seran polítiques, si atenem a la submissió provinciana dels partits valencians fa cent anys i ara mateix. La regió, segurament, demanava pas per a exportar més taronges, i supose que per a poca cosa més. Sobre la base permanent d’aquella visió tan antiga del verger florit, la millor terra del món, paradís en la terra, enveja de terres veïnes i de forasters visitants, satisfacció beata dels autòctons, i etcètera. Coses tan repetides, tan conegudes, tan aplaudides o tan criticades, tan passades per la literatura glossadora o crítica, que no valdria la pena recordar-les…si no fóra que mantenen intacta, o potser creixent, la capacitat de seducció i de fonament per a tota mena de demagògies. Sembla molt bèstia, però és així, encara i encara. Ja fa més de dos segles, Cavanilles al·ludia a aquesta imatge amb les reserves que imposa la realitat. Com ara quan comença la seuaGeografia amb aquelles observacions contundents: “La grande idea que se tiene de lo fértil, ameno y poblado del reyno de Valencia, parece exâgerada y aun falsa si se entra por Aragón. A cada paso se ven pruebas evidentes que la destruyen...”. Tant se val, les proves evidents no compten per a res, ni abans ni ara. Compta la grande idea que se tiene.

